Sender: Font Amarga i El Castellet
La vila va assistir passivament als avatars bèl·lics i polítics del segle XIX. Pels seus carrers es passejaren els dragons francesos del mariscal Suchet, els seus habitants van veure sortir als dominics del convent de Sant Vicent Ferrer en virtut de les lleis desamortitzadores, i la població fou saquejada pels carlins el 1.836, que entraren novament en els seus carrers l'any 1.873. La guerra civil espanyola va causar en la seua població al voltant de seixanta morts d'ambdós bàndols. Actualment (1.994) la seua població ultrapassa els 7.000 habitants (7.041) repartits en un terme de 20,4 qm2. Entre les personalitats més notables de la vila es compten els predicadors barrocs Gaspar Taengua, oncle i nebot, Francesc Franco, metge del rei Joan III de Portugal i l'il·lustrat divuit-esc Vicent Ignasi Franco.
Segle XI.
Es tracta de l’anomenat Banu Isa, oficial a càrrec de la fortalesa.
Ferrando A. i Escartí V. J.; Llibre dels Fets de Jaume I. Introducció, transcripció i actualització. Ed. Afers. Catarroja – Barcelona. 1995. Pàg. 207. Cap.326.
HUICI-CABANES, Documentos…, II, 297.Llibre del Repartiment, asiento 2164. En López Elum; Los Castillos valencianos en la Edad Media, vol.I. B.V. Generalitat Valenciana, 2002. Pàg. 235.
Ferrando A. i Escartí V. J.; Llibre dels Fets de Jaume I... Pàg 203. Cap.318.
Cosí de Rodrigo de Liçana, noble aragonés que havia deixat com a procurador en la zona.
Que s’ha interpretat com la muntanyeta de l’Ermita de Santa Anna, que segurament seria anomenada així per la seua forma apuntada. Encara no estava construïda l’ermita però en aquest emplaçament podria haver existit una torre de vigilància, que a l’arribada de Jaume I ja estaria en ruïnes. En l’actualitat sols s’observen algunes restes de ceràmica molt dispersa, ja que l’Ermita de Santa Anna possiblement ha segut construïda damunt dels seus fonaments.
Ferrando A. i Escartí V. J.; Llibre dels Fets de Jaume I...Pàg 207. Cap.327.
Llibre dels fets de Jaume I, cap. 327.
HUICI-CABANES, Documentos…II,385 y 386. En López Elum; Los Castillos valencianos en la Edad Media, vol.I. B.V. Generalitat Valenciana, 2002. Pàg. 236.
Ferrando A. i Escartí V. J.; Llibre dels Fets de Jaume I...Pàg 209-210. Cap.335.
Segona esposa de Jaume I.
Llogaret i unitat d’explotació que compren diverses llars.
En Ribes Iborra, V.; Històries de Castelló. Ajuntament de Castelló de la Ribera. 1996. Pàg 137 (Cap. Castelló als textos clàssics.)
La recerca i recuperació del camí històric del Castellet queda en l’aire com un tema a estudiar.
En Ribes Iborra, V.; Històries de Castelló...Pàg 158, 162-163. (Cap.V. Castelló als textos clàssics.)
José Martí Soro, en la seua obra, fa referència a la destrucció del Castellet durant la Guerra amb Castella: “...sabíen lo Jurados de Xàtiva que en los primeros dias de 1358 se acercaban hacia estas tierras de la comarca de Xàtiva tropas pertenencientes al Rey Castellano (Pedro I el Cruel), y advertidos de la facilidad conque se podían apoderar de la fortaleza de Castelló y de su poblado, se solicitó por la Ciudad de Xàtiva al Rey Pedro II de Valencia que lo remediase, y éste, asesorado por su Consejo de Guerra... acordaron: que en aquella parte del río Xúcar había muchos castillos y que se reparasen o fortificasen, o por el contrario, se asolasen”. L’autor relata l’episodi de destrucció del Castellet el 1358, fet que comentarem més endavant.
Mossén Manuel Sucías, en Notas para la historia de Valencia, manuscrit que es conserva en l’Arxiu Municipal de València, i en la Revista Local “Nostre Poble” nº3 de l’any 1950, narra el següent: “Los antiguos llamaron Castellón a una fortaleza no muy grande. Los habitantes del pueblo tenían las viviendas alrededor de la fortificación... El Castellet, del que aún guardan algunos paredones de haber existido allí una fortaleza árabe, la cual se encuentra a un kilómetro de distancia de la población a la parte sur, y en donde estuvo la población, se halla en la actualidad todo convertido en preciosas huertas” (22). La hipòtesi d’un canvi d’emplaçament del poble, del vessant del Castellet a l’altra banda del riu Albaida per no haver de travessar el riu constantment és una teoria prou acceptada, ja que el Castellet hauria perdut la funció de protegir el poble, perd importància la ubicació de l’assentament al vessant de la muntanyeta i pren valor el fet de situar-se prop de la planura fèrtil. Encara que hem de tenir en compte que es tracta d’un episodi de la història de Castelló no constatat arqueològicament.
Martí Soro, J., Historia de Villanueva de Castellón. 1960. Cap.I, pàg.4-12.
Boix, V.; Historia de la ciudad y Reino de Valencia (B.A.M., Ref.4.489). Játiva, Memorias (A.M.V.).
No he trobat la referència de cap Zaen, potser és refereix a Zayyan, però aquest tampoc no fou alcaid de Xàtiva. En l’època de la conquista era Banu Isa.
És el sayyid, títol designat als membres de la dinastia almohade; els governs provincials eren governats per sayyid/s. Abu Zayd, governador de València.
Castañeda, V. ; Relaciones geográficas del Reino de Valencia (Biblioteca de A. M., Ref. 2.583).
En article “el Castellet” per Soleriestruch, investigación històrica. Biblioteca Municipal.
L’article El Castellet de Soleriestruch (Investigación histórica. Pàg. 27-30) recull com a testimonis històrics que parlen del Castellet, un document datat el 22 de febrer de 1268 (23) que es conserva en l’Arxiu de la Corona d’Aragó – Reg. 15; fol.80 vto.- que diu: “Jaime, Rey de Aragón..., por nos y los nuestros, damos y concedemos a vos, Ponce de Malferit, y a los vuestros, a per perpetuidad, por heredad propia, franca y libre, para hacer una dehesa, El Puig de Castellón, en el cual antiguamente exitia un castillo que ahora está destruido – podium Castillonis, in quo antiquitus consuevit esse castrum quod modo directum est...”. I segons un altre del 14 de juny de 1273 se li concedeix a Xàtiva: ”Una torre redonda con otras dos contiguas, más el muro que las une” (Arxiu de la Corona d’Aragó Reg.19; fol.83 vto.). De la lectura d’aquest text podem saber que existien almenys tres torres durant els primers anys després de la conquesta, i una era redona. Segons aquest, l’antiga alqueria de Castelló al vessant de la muntanyeta del Castellet, podria trobar-se a la cara situada al sud.
En l’article de Vicent Ribes Iborra El Castellet de Castelló, tercer castell de Xàtiva (24), ens parla sobretot del valor estratègic del Castellet: “...la importància del Castellet no provenia del seu aspecte físic, sinó més aviat del seu valor estratègic. En primer lloc, per la seua proximitat al gual o vau de Barragà, conegut posteriorment com Barca d’Alcosser, l’únic punt del curs mitjà del Xúquer on aquest riu es deixava creuar des de temps immemorial... Per això Jaume I...demanà el Castellet...i des d’aquest angle septentrional del triangle defensiu de Xàtiva, podia assetjar tranquil·lament la ciutat tant de temps com feia falta....Aquest Castellet bastit en època islàmica...fou manat enderrocar amb motiu de la guerra amb Castella, durant la primera meitat de l’any 1358”. Un aspecte interessant, que encara no havíem comentat, és el
lloc anomenat a la crònica com vau de Barragà. Es tracta d’un punt del riu Xúquer que es trobava aproximadament a 12 quilòmetres d’Alzira, a 10 de Xàtiva i a 45 de València. Ara el topònim Barragà s’ha perdut, però en l’edat mitjana era un pas important per poder travessar el riu Xúquer. Es pensa que podria tractar-se de la Barca de Alcoçer punt que comunicava Castelló amb Alberic (25). Des del Castellet aquest punt era controlat, i sobretot des de la torre semicircular que roman dempeus en l’actualitat.
L’enderrocament de la fortificació del Castellet, el 1358, té a veure justament amb la característica que la majoria d’autors remarquen: la seua situació estratègica. El seu domini representava una amenaça per a la ciutat de Xàtiva en cas de caure en mans enemigues. Per això, Pere IV va decidir enderrocar-lo en saber de l’existència de les tropes castellanes a prop, dirigides per Pere I el Cruel, durant la Guerra amb Castella (26).
Després d’analitzar textos i escrits sobre el Castellet i la història que l’envolta, la informació serà completada i ampliada per una visió arqueològica de les restes que s’observen actualment.
La muntanyeta del Castellet, no solament fou ocupada en època islàmica, sinó que també existeixen restes d’un poblat del bronze ple (1600-1200 aC.), tal com ho demostra la ceràmica a mà que s’observa en la superfície i les restes d’estructures que hem observat a la banda sud de la muntanya.
La Ribera del Xúquer, durant el bronze ple, estava molt poblada amb l’existència d’assentaments tant en elevacions de considerable altura com en petits monticles, com és el cas del jaciment de la muntanyeta del Castellet. Aquests poblats situats en altura busquen seguretat i a la vegada l’accés a les terres agrícoles i a l’aigua. Cap a final del bronze ple i començant el tardà, els poblats d’altura tendeixen a baixar al pla, i abandonen els llocs més elevats. No obstant això, de vegades existeix una continuïtat a la cultura ibèrica, que pensem que no és el cas del Castellet, ja que no hem observat cap material ceràmic identificable amb aquesta època.
Les estructures datades del bronze són murs de maçoneria de pedra irregular o semitreballada que es troben al vessant sud i sud-est (fig.1). En quant al material ceràmic hem pogut observar en superfície restes de ceràmica realitzada a mà, llisa, de coloració no uniforme i superfície principalment grisa (27).
En Alzira a 8 de las kalendas de marzo del año del senior 1267. 22 de febrer, reduïda la data al còmput actual segons aclariments de Miguel Gual Camarena.
En Furió A., Aparici J., Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer. P.U.V. 2002. (Assemblea de la Ribera). Pàg 103-104.
López Elum P.; Los Castillos valencianos en la Edat Media. Vol. I. B.V. Generalitat Valenciana. 2002. Pàg. 239.
Tal i com comenta Ribes Iborra en el seu escrit.
Per la seua cocció reductora.
En quant a les estructures islàmiques sabem, pel material en superfície, que la fortificació es construiria cap al segle XI, que correspon a l’organització del territori en regnes de taifes. És una època en què es construeixen centres secundaris i alqueries (28) amb fortificacions de refugi, que feien servir la població camperola en cas de perill temporal; es tractaria doncs de castells-refugi amb l’existència d’una guarnició. Aleshores, el Castellet seria un assentament típic de l’època: alqueria prop d’un castell, de l’aigua i de la planura fèrtil per a l’explotació agrària. L’accés al Castell sol ser difícil per tal de complir amb la funció defensiva.
Actualment, l’estructura més visible del Castellet és la torre semicircular de tapià de maçoneria o maçoneria encaixonada (29). Malgrat que es troba molt deteriorada, s’observa el pas de ronda (fig.2) i, amb la pèrdua del seu enlluït, els forats de les fustes de les tapieres per a construir el tapià (fig.3).
L’aljub és de planta rectangular (30) i presenta dues tècniques constructives diferenciades: mur de rajola cuita travada amb morter de cal a l’interior (31) i tapià de morter de cal amb grava a l’exterior (32) (fig.4). Per aquest fet ens hem aventurat a formar una hipòtesi a l’espera de nous estudis: podria tractar- se d’una torre – aljub ubicada en el punt més alt del cim (fig.5).
Conjunt de llars amb unes poques famílies camperoles.
Tapià: Paret feta de terra humida repastada i maçonada dins d’un motlle (format per unes posts de fusta anomenades “tapieres”), que, en assecarse, adquireixen resistència, sobretot si a la terra s’hi afegeix calç. Definició del Diccionari de l’art i dels oficis de la Construcció de Miquel Fullana, ed. Moll, 1974. El tapià de maçoneria de la torre semicircular es la mescla de terra i cal amb gran quantitat de pedres, per premsar la terra i adquirir més solidesa.
7’80 x 5’10 cm. Profunditat: 1’60- 1’90 m .
De 25 cm. d’amplària. Mesures de la rajola cuita: 25 x 12 x 4 cm.
Aquest mur de tapià té una gran quantitat de cal que el fa més sòlid, i, a més, és més ample en la banda que dóna al desnivell de la muntanya (1’50 m.), on assenta damunt de la roca mare. Els altres tres costats tenen una amplària de 80 – 90 cm.
Pel que fa la ceràmica que s’observa en superfície, trobem ceràmica de taula coberta d’un vidriat verd turquesa, pisa d’esmalt blanc amb decoració en verd i en verd manganés, i també peces vidriades en melat i decoració en manganés que pertanyen als segles XI – XII. Del segle XI és la pisa estannífera, esmalt blanc decorat amb coure, manganés i verd, la pisa vidriada en verd, a més de la corda seca. Del segle XII és la ceràmica vidriada en verd i turquesa o el vidriat melat amb decoració en manganés. També trobem ceràmica comuna, normalment llisa o amb decoracions a peine, incisions o impressions.
Un estudi arqueològic seria interessant per tal d’apropar-nos un poc més a la història del Castellet i, per tant, del poble de Castelló, poder reconstruir tot el recinte, el seu interior i descobrir altres estructures del bronze. Actualment podem veure com les estructures estan patint el pas del temps i l’ocupació de la vegetació, que amb les arrels trenca murs i estructures. El Castellet demana a crits que no l’oblidem, que ell està allí dalt i forma part de totes i tots els castelloners.
Com per exemple el castell de Bairén (Gandia), que presenta estructures d’orige islàmic amb estructures d’època cristiana.
Aquest bloc web ha sigut creat amb la intenció de col·locar esta part de la nostra història al lloc que li correspon.
L'objectiu principal es promoure iniciatives per a la restauració i mantinença tant de El Castellet com de les zones muntanyenques dels voltants dintre de l'espai del nostre terme.
Per dur en davant aquesta proposta, farà falta la col·laboració del major nombre de persones, les quals participaràn a les diferents gestions que es necessitaràn realitzar; Des de l'elaboració d'aquest full web, fins a posar en funcionament les propostes plantejades.
A les diverses seccions que composen aquest full s'hi trobarà el passat, el present i el futur que volem tenir els castelloAnencs per a la nostra senya d'identitat.
Imaginem que a la plaça de l'Ermita hi ha una persona pensant que el Castellet no mereix quedar així, i al mateix temps hi ha un altre veí a la Ronda Montolivet, que està pensant el que es podria fer amb la muntanya del Castellet i tot el seu entorn. Be, doncs aquest full, entre altres naix amb la idea de facilitar que aquestes dues persones es coneguen i puguen dur a terme allò que de quan en quan se'ls passa pel cap i que de segur es possible realitzar. El Castellet pot ser restaurat, mantingut i gaudit pels castelloners, però la responsabilitat perquè això acabe siguent així és nostra i també, com no, de l'administració.